Ja ho tenim tot a punt!

Recull de premsa de diferents mitjans que han donat suport a la diada i el blog de Joan Sol, l'home casteller.
Radio Vilafranca i TV Vilafranca
El Cargol
Farcint la faixa
Penedesfera
A poques hores per aquesta celebració, per aquesta gran diada en homenatge a tots els que van lluitar tant perquè els castells fossin un símbol de la nostra terra, només em resta tenir la camisa preparada.


Si us sóc sincera estic immersa en un sac de nervis, demà seà un dia especial, i pels que no em coneixeu sóc una persona que acostuma a viure els moments amb molta intensitat. Així doncs demà no podrà ser d'altre manera. Retrobar-me amb els xicots sempre és motiu d'alegria, demà encara més.


Us hi espero a tots!

Nèix el blog de Joan Sol, l'home casteller.

Aquests són els meus avis Joan i Pepita quan eren joves. Sempre he trobat aquesta fotografia d'una qualitat absoluta. Semblen artistes de cinema de l'època.

Avui però no us vull parlar de fotografia. Avui és un dia especial. D'aquí a una estona aniré cap a Vilafranca per a participar en una roda de premsa amb els Xicots de Vilafranca.

El meu avi, com molts ja sabeu, fundador d'aquesta colla i casteller de socarrel va ser una persona que va lluitar molt perquè després de la guerra no desapareguessin els castells n'hi les costums i folklore catalanes. De fet us puc dir, que l'avi és la camisa castellera més antiga de Vilafranca. N'estic orgullosa d'això.

Avui en aquesta roda de premsa es presenta la primera diada castellera JOAN SOL. Serà aquest pròxim diumenge, és farà davant mateix del local de cal NOI-NOI, seu dels Xicots i a pocs metres d'on ell tenia l'esparteria, el carrer Montserrat.

Aprofitant aquesta diada i la il.lusió que em feia tenir l'avi en la finestra virtual, avui neix: "Joan Sol, l'home casteller".

Fa dies que vaig començar entrar cosetes però la veritat ens que en queden moltes i el temps a vegades no és massa. Us convido a que feu una ullada!

El futur del nostre fill en un tovalló. Estrella Damm, grans missatges, grans anuncis!

Fantàstiques les campanyes que ens aporta cada temporada Estrella Damm.

Fa pocs mesos ens va sorprendre amb la campanya dels "tovallons". Quina idea més senzilla, més ben plasmada i més real. Un deu sobre deu.

"Estem acostumats a fer negocis amb un tovalló de paper, a respectar-los. " Missatge clar, amb sentiment i de país.

Ara a les portes de l'estiu ens tornen a sorprendre. L'espai del rodatge íntegre és la fantàstica illa de Formentera. L'espot ens trasllada a poder sentir, olorar i viure l'estiu, amb gust a sorra, a l'albada, a garbí, a festa ... tot això amenitzat amb una música que t'arriba a la pell, que s'enganxa i que per a mi ja és la cançó de l'estiu, Summercat dels suecs Billie the vision and the dancers. Aquesta cançó està inclosa dins del seu primer àlbum l'any 2004.

Un consell si no teniu ganes de cantar tot el dia aquesta cançó no feu click, s'enganxa!!!

LA BOJA HISTÒRIA DE L’AIGUA A TARRAGONA

Editorial Silva

Vaig conèixer el Napi per Sant Jordi en la presentació del seu llibre, que per cert em va fer una dedicatòria genial. La imatge que em va quedar d'ell va ser la que et dona una persona persona extremadament enginyosa. Avui m'ha arribat aquesta nota de premsa la qual vull compartir amb vosaltres.

"Un còmic de Napi editat per Ematsa, amb rerefons pedagògic i ecologista, explica de manera divertida la relació històrica de Tarragona amb l’aigua.

..I al vuitè dia va crear l’Ebre, el Francolí i el Gaià. És clar que llavors no es deien així, ni tampoc els pobladors es deien com ara. Els primers tarragonins que dibuixa el Napi són uns homínids amb el cul enlaire pelant canyes, o sigui, els “pelacanyes”. A partir d’aquí Napi passa de manera lúcida i de vegades irreverent per com van utilitzar l’aigua els romans, en l’Edat Mitja, la Il·lustració o l’època actual, sempre d’una perspectiva alegra i sense ofendre ningú.

És en l’època actual on el Napi mostra el seu vessant més ecologista, mostrant el difícil equilibri que s’ha de tenir amb els recursos naturals. Les petroquímiques però també les actituds de cadascú queden en entredit. Precisament Ematsa, l’empresa municipal que gestiona l’aigua en el nostre municipi, té la difícil tasca de anivellar aquest equilibri entre consum, ecologia i benestar.

L’obra es desenvolupa amb el traç lleuger i precís propi d’en Jose Manuel Álvarez, Napi, el dibuixant més actiu i mediàtic de la ciutat Tarragona, que no ens té gaire acostumats al còmic, ens demostra que sap adaptar-se amb una narració eficaç i amb uns punts irònics i brillants característics de l’humor que ens té acostumats.

Una iniciativa lloable del dibuixant, editada a color i format DINA4 per Silva Editorial, i sobretot de l’empresa Municipal d’Aigües de Tarragona (Ematsa) promovent aquesta proposta cultural, pedagògica i ecologista, que podrem trobar a les llibreries pel més que simbòlic preu de 3 euros."

Ja va bé que sigui el preu simbòlic perquè amb els temps que corren aviat no podrem n'hi llegir.

Felicitats a tots per aquesta iniciativa, segur que tots passarem una agradable estona.

Ara sí, que n'aprenguin!

Setmana marcada sens dubte per les múltiples victòries del Barça. Feia tants anys que no sentia tant pel Barça que gairebé ho havia oblidat. El Pep és d'aquelles persones que sempre m'ha tingut el cor robat, primer com a jugador i ara com a únic i incomparable entrenador. Si per primera vegada ens ha portat les tres copes ara ja té sobre la taula un nou repte, aconseguir la segona copa de la champions en el camp del mateix Madrid. Olè, olè i olè. No podem demanar res més. Anirem a jugar la final en aquell camp que fa unes setmanes vam veure per primera vegada ( esperem que no sigui la última) com un barça fresc, tècnic i meravellós els clavava 6 gols.

Fins avui diumenge no m'he recuperat de la jornada del passat dimecres. De fet em sembla que no és un estat individual ja que molts companys m'han comentat la mateixa sensació.

Ara vacances realment les tenen més que guanyades i d'aquí a quatre dies a començar la campanya 2009-10 que ens heu de portar la Champions de l'any vinent. El dimecres un senyor de 84 anys després del partit i de compartir una copa de cava em va dir: ara ja em puc morir. Avui jo l'hi dic, Bernardo n'hi t'ho pensis, el millor encara té que venir.

Us deixo amb el reportatge que va fer TV3 tornar-lo a veure és un plaer.

Visca el Barça i visca Catalunya!

CALAIXERA ORDENADA

M'ho heu escoltat dir i ho heu llegit en més d'una ocasió: "a vegades, no fer res és fer molt". És per aquest motiu que durant un llarg temps aquest diari ha estat inactiu. Motius molts i cap a la vegada, però sens dubte que fer un KIT-KAT, sempre és positiu.

Ara que ja tinc els calaixos ordenats, us puc dir que ja estic activa, fins i tot podríem dir que hiperactiva. M'explico.

A partir d'avui he dividit els meus diaris en dos. El Diari de la Mar, serà un espai dedicat exclusivament a aquelles coses personals, sensacions, vivències, música, llibres, viatges etc etc... Dit d'un altra manera, en aquesta pàgina hi podreu trobar de tot menys política.

Per altre banda, també en el dia d'avui inauguro un blog nou que s'anomena " DIARI D'UNA REGIDORA".

Com ja sabeu molts de vosaltres la política m'apassiona, i fa poc més de dos anys vaig decidir participar-hi activament des d'un partit polític independent, LA PLIC, en le passades eleccions municipals del 2007. Des d'aquell any sóc regidora a l'oposició de l'Ajuntament de la meva fantàstica ciutat, Cambrils.

En aquest nou diari hi trobareu únicament temes relacionats amb la política i amb l'agenda personal. Espero us agradi.

Vull donar-vos les gràcies a tots aquells que durant aquest temps no heu deixat d'enviar mails per tal d'activar-me. Gràcies de cor.

Doncs bé, explicat l'ordre de la calaixera, només em resta dir-vos, fins demà!

¿?

Quants dies li queden a Saura?

Aquesta és la pregunta del milió. Podríem fer una “porra”, el problema és que no tinc un premi suficientment important per aquesta qüestió.
Avui nou capítol. A les 20.00 començarà la manifestació per denunciar l’actuació dels mossos. Una manifestació considerada d’alt risc on els estudiants tornaran al carrer. Els ciutadans de peu tindran que tenir cura i esquivar aquesta situació per tal de no rebre un cop de porra.
Els periodistes a banda dels seu material per treballar els recomano que es posin armilles per tal que els curts de vista dels mossos no els facin una cara nova.
Tots sabem que en aquestes manifestacions sempre hi ha gent radical, gairebé sempre són una minoria. El que potser no sabíem és la poca eficàcia a l’hora de preveure aquests aldarulls. Una mica de prevenció no aniria malament.
En definitiva una vergonya.
Demà Saura farà el seu discurs poc argumentat, patètic, avorrit i gris. Amb quatre paraules voldrà justificar la seva mala gestió i la imminent destitució d’Olmos.

Mentre Montilla, tal i com expliquen els que fan passadís per la Generalitat, continuarà negociant per arribar a un pacte amb ICV i dóna una sortida digne a Saura.
A banda de l’acció desmesurada de l’altre dia, algú tindria que explicar aquest col·lectiu de mossos quina és la seva funció en aquest país. Ja som masses els que pensem que la prepotència d’aquest cos de seguretat ratlla l’insult.

El "CASO", o sigui els informatius de TV5 i Antena 3, ja tornen a tenir tema per obri l'informatiu. "Suma y sigui".